RAFAEL POVEDA (Festes Majors en honor a Sant Bertomeu i Els sants de la Pedra, Camp de Mirra, 1995)

Pocs pobles del nostre País poden exhibir amb tant d'orgull un document històric de la importancia del famós Tractat d'Almizra. De fet per a alguns valencians com jo, valencians de "Xixona en ça", el pacte entre el Rei En Jaume 1 i el seu gendre que seria més tard el rei Alfonso X El Sabio de Castella va estar més que important, definitiu, ja que la nostra identitat nacional va dependre en gran manera d'aquell compromís. La veritat és que per a un poble suposa un gran tresor tenir una història pròpia tan interessant i decisiva com la que té Camp de Mirra, pero encara és més meritori que un poble haja construït un monument teatral amb els seus propis veïns com a protagonistas i que cada any el representen com a homenatge perpetu a si mateix i als seus avantpassats. A banda del tresor i el mèrit jo qualificaria de sort, d'immensa sort, el fet que un membre de la comunitat, fill pròdig del poble, s'haja preocupat d'investigar, d'ordenar i de escriure un llibre sobre tot això. No és usual tampoc que es faça amb tant rigor com ho ha fet José Ferrándiz. En "Data Almizrano" l'autor ha fugit del panegíric fàcil, de la lloa per la lloa, de les excel.lències florides. Ha entrat a sac en el tema sense complexes, evitant el sofregit i comprovant personalment un per un els documents ja publicats anteriorment per altres autors i afegint-ne uns altres de nous inèdits fins ara. Amb independencia de l'aportació històrico-científica que el llibre suposa, el que més m'agrada es l'estil narratiu. No és de sorpendre, Ferrándiz és en primer lloc un bon escriptor que sap crear i en segon un bon periodista que sap sintetitzar. Per exemple, al començament del llibre es crea una atmosfera de novel.la negra, un misterios personatge munta a un tren camí de Barcelona, el lector s'oblida que va a llegir un llibre científic o d'investigació i espera trobar-se amb un espia i uns quants assassinats. Després la "trama" ens descobreix una bona persona, a Roc Chabàs, un inofensiu rector de poble a la recerca del document perdut en l'arca de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Altre moment gloriós es la història poc coneguda de l'erudit Figueras Pacheco, que tot i ser un excel.lent estudiant no va estar admès a la càtedra de dret Natural de la Universitat de Valladolid per ser cego. Una historia romántica plena de lirisme que et posa el cor en un puny i que li dóna al text una dimensió humana extraordinària. També és d'agrair el rigor en la fixació de les dades i en la cronología dels fets que posen a cada autor en el seu lloc sense pietat. DataAlmizrano desemmascara a Carreres Zacarés, un historiador que va" oblidar" citar al senyor Giménez Soler, predecessor seu en la publicació de la noticia sobre El Tractat. El repàs per tots els autors és exhaustiu i podem veure com uns es copiaven a altres i els errors anaven consolidant-se d'una manera intolerable. Hi ha de tot, des de la confusió d'Almizra amb Almansa o Alzira, fins la lucidesa de José Maria Soler i Enric Llobregat. Destacable és entre altres coses com alguns historiadors adequen els fets històrics del Tractat a la seua ideologia surestista.

Finalment Ferràndiz Lozano ens ha ofert un llibre complet i utilíssim, on el lector podrà extraure les seues pròpies conclusions. Ara sols ens cal esperar que Pepe publique prompte un altre on aprendre més. Per cert, per a quan la gran novel.la que sabem que estàs escrivint?

Els puc assegurar que Camp de Mirra no podia tenir millor ambaixador.